Planta mes de maig

Mes de maig

A finals de maig al Jardí de Bauma escollim el saüc com a planta del mes.
Com cada any tots els voltants de les cases del poble i marges s’ha fet present el perfum i la floració dels saücs.
Aquests arbres petits o arbusts són molt apreciats per les persones que viuen a pagès, per aquest motiu n’hi ha tants pel territori. Ha estat una de les plantes que gairebé tothom li atribueix propietats medicinals, algunes posteriorment demostrades científicament.

En el Jardí de Bauma els saüquers hi eren molt abans que nosaltres, n’hi ha
tres que estan ben integrats al jardí i d’altres una mica més apartats.
Tot i que n’hi ha molts, la majoria estant als marges, fan de dos a tres metres
d’alçada i abastar les flors sovint no és cosa fàcil.Les persones grans de Borredà van deixant de collir aquestes flors i fruits per la dificultat que suposa arribar-hi.

Les flors creixen en els brots nous de cada any, blanques de cinc puntes, totes en un nivell. S’estenen de manera plana. Quan estan en plena floració se sent la seva flaire, dolça i penetrant, només d’acostar-t’hi.

Els fruits formen uns raïms de color negre, s’han de collir quan són molt
madurs, verds poden ser tòxics.

Saüc, saüquer o bonabre (Sambucus Nigra L.) de la família Caprifoliaceae

Origen

Aquest arbust el trobem bàsicament a tot l'entorn europeu , especialment a les conques del Mediterrani.

Breu història de la planta

Sambucus etimològicament prové de la paraula grega sambuca, nom d'un antic
instrument musical utilitzat pels romans fet amb fusta de saüc, i nigra prové
del llatí i vol dir negre , color dels fruits quan són ben madurs.

El saüc ha estat considerat un arbre màgic i sagrat, per això, a més a més de
les seves virtuts, n’hi ha tants a prop de les masies i de les cases i s’ha estès a tot el món. D’aquí el nom de “Bonarbre”.

Hi ha una dita alemanya que ve a dir: Davant d’un saüc ens hem de treure el
barret (Von der Holunder soll man den Hut abnehmen).

Propietats

Antiinflamatòries: de manera tòpica, herpes, erisipeles, gargarismes, etc...
Antitèrmiques:és sudorífica.
Antitusígenes:refredats i tos.
Antivíriques:de manera tòpica (herpes), antigripal.
Oftàlmiques:rentat d’ulls.
Circulatòries: Varices i antihemorroïdal.

Ús

A pagès cada any es feia l’essència de les flors saüc, a sobre les brases es destilaven les flors i se'n recollia l'essència. Se n’elaborava per a tot l’any. Tothom en tenia i les famílies quan es quedaven sense, se’n demanaven unes a les altres. Aquesta essència s’utilitzava com antiinflamatòria, antitèrmica pels refredats i la tos. També per fer gargarismes pel mal de coll o per combatre les inflamacions de les genives.
Amb les flors també es preparaven compreses per posar sobre de lesions de la
pell com ara erisipela, herpes o inflamacions locals.
També les infusions de les flors o l’essència es feia servir per rentar els ulls.

Les flors es poden menjar: Tempura de flor de saüc, poc espessa, es pot
endolcir una mica com a postre o natural com aperitiu.

Les fulles també tenen propietats antitèrmiques.

Els fruits són depuratius.Se’n fan melmelades, xarops i vinagres.

L’escorça és diürètica i purgant.Se’n preparen vins.

Medicinalment

Infusions:Les flors seques infusionades. Begudes;Compreses tèbies aplicades
tòpicament; rentat d’ulls i ferides.
Essència: Les flors fresques. Compreses tèbies; begudes; gargarismes;
glopejos; rentats de ferides i dels ulls.El fum de l’essència s’aplicava
directament sobre la part inflamada (l’orella amb un embut)
Decocció:Flors bullides durant 5’. Per ús extern i/o gargarismes i glopejos,
aplicades a les cames i hemorroides.
Tintura:Flors fresques en dilució d’alcohol per ingerir. Novenes a sol i serena.
Vinagre:Flors fresques en un vinagre bo (de poma), s’aplica per disminuir
l’efecte de les cremades del sol i de les picades. Novenes a sol i serena
Vi: Escorça tendre en vi blanc durant 15 dies. Va bé per la circulació venosa i
hemorroides.
Xarop: Suc del fruit i mel. Es donava com a depuratiu i antitèrmic. (Sudorífic).

Precaucions

Tot i que no hi ha efectes adversos demostrats per precaució és millor:
-No utilitzar-la durant l'embaràs i lactància.
-No utilitzar fruits verds.
-Tractament molt perllongats, millor consultar.

Bibliografia consultada

• Flora medicinal del Berguedà. La ruta de les colònies tèxtils. Santos Serrano.Edicions de l’Albí.
• Plantes Medicinals, el Dioscòrides renovat. Pio Font i Quer. Editorial 62.
• Herbes , remeis i creences de Cerdanya .J.Muntané Bartra.Institut d’Estudis Ceretans.
• Nature’s Medicines. A guide to herbal medicines and what can you do for you. Editorial Reader’s Digest.
• http://floracatalana.es/INICI/INICI.html

Rosa Heras Fortuny