dijous, 12 de març de 2015

La planta del mes d'abril

El mes d'abril al Jardí  de Bauma ha estat espectacular la planta nomenada "Angèlica", hem gaudit de l'esclat de l'embolcall per exhibir, ufanosament, les flors que des de fa dos anys esperàvem. En aquest embolcall s'hi ha instal·lat una reineta, Hyla meridionalis, aprofitant  la humitat de la planta dins el llit vegetal. 
L'Angèlica (Angelica archangelica L.) Família:Umbel·líferes / Àpiacies
L'Angèlica que jo he observat a prop de Borredà, a la Font del Bisbe, Sant Jaume de Frontanya, és una altra varietat "Angelica Sylvestris L." i les seves propietats , tot i que són similars, són molt menys potents, segurament per aquest motiu aquí no hi ha costum d'utilitzar-la.
L'Angèlica és una planta bianual, de fulles grans i que quan desenvolupa la floració, pot arribar a més de 2m. d'alçada. Viu en llocs més aviats humits.  



Origen:
L'Angelica archangelica no és una planta mediterrània, creix als països del nord i centre d'Europa, Països Escandinaus i Russia. La que trobem a Catalunya a partir de 300 m. i fins a 2000 m. és l'Angelica Sylvestris.

Breu història de la planta:
La història relaciona la planta amb una llegenda que diu que un àngel es va aparèixer a un monjo en un somni, revelant-li que aquesta planta podia curar la pesta, d'aquí ve el nom d'Angèlica. Al ser utilitzada en epidèmies de l'època on es van apreciar les seves propietats es va arribar a nomenar "Arrel de l'Esperit Sant"
Segons la literatura consultada, la primera referència escrita correspon a Paracels (1493-1541), un alquimista i metge, que va viure durant l'epidèmia de pesta de 1510 a Milà, es va referir a l’ Angélica com un «medicament meravellós" per al tractament de la malaltia. Després d'aquesta experiència, es va utilitzar per altres plagues que van afectar a Europa i es va conèixer amb el nom de "curatiu de plagues".
La varietat "Angelica sinensis" s'utilitza a la Xina des de fa més de 4000 anys.

Propietats:
Digestives: Dispèpsia i per estimular la gana. Flatulències.
Respiratòries:Refredats i tos, se li atribueixen virtuts expectorants i  antiinflamatòries.
Pell:Problemes dermatològics crònics, s'utilitza tòpicament p.e. en psoriasis.

Ús:
Tant les arrels com les fulles s'utilitzen històricament per fer licors, l'angèlica figura en la recepta del Chartreuse i del Bénédictine. S'ha de tenir en compte que en el seu temps aquests licors es destil·laven. El resultat per maceració (més casolà) és diferent i probablement molt menys aromàtic.
Els fruits,també formen part d'algunes receptes de ratafies.
En alguns països, Islàndia , Noruega i altres del Nord, les fulles s'han utilitzat com a verdura i també per elaborar alguns postres.
Al nord d'Africa, a Algèria, l'Angelica Sylvestris, es recull al camp i es dona com a farratge al bestiar.  

Medicinalment:
Arrels: Les arrels contenen l'oli essencial de la planta, per aquest motiu és la part més indicada medicinalment.
Formes d'aplicació: Infusió; Decocció; Hidrolat; Tintura.

Precaucions:
Tot i que no hi ha efectes adversos demostrats per precaució és millor:
-No utilitzar-la durant l'embaràs i lactància.
-No utilitzar-la si es pren medicació per a la diabetis i/o anticoagulants.

-No prendre el sol quan es pren angèlica.

Bibliografia consultada
Flora medicinal del Berguedà. La ruta de les colònies tèxtils. Santos Serrano.Edicions de l’Albí.
Plantes Medicinals, el Dioscòrides renovat. Pio Font i Quer. Editorial 62.
Nature’s Medicines. A guide to herbal medicines and what can you do for you. Editorial Reader’s Digest.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada