El mes d'abril al Jardí de Bauma ha estat
espectacular la planta nomenada "Angèlica", hem gaudit de l'esclat de
l'embolcall per exhibir, ufanosament, les flors que des de fa dos anys esperàvem.
En aquest embolcall s'hi ha instal·lat una reineta, Hyla meridionalis, aprofitant la humitat de la planta dins el llit vegetal.
L'Angèlica (Angelica archangelica L.) Família:Umbel·líferes
/ Àpiacies
L'Angèlica que jo he observat a
prop de Borredà, a la Font del Bisbe, Sant Jaume de Frontanya, és una altra
varietat "Angelica Sylvestris L." i les seves propietats
, tot i que són similars, són molt menys potents, segurament per aquest motiu
aquí no hi ha costum d'utilitzar-la.
L'Angèlica és una planta bianual, de fulles grans i
que quan desenvolupa la floració, pot arribar a més de 2m. d'alçada. Viu en
llocs més aviats humits.
Origen:
L'Angelica archangelica no és una planta
mediterrània, creix als països del nord i centre d'Europa, Països
Escandinaus i Russia. La que trobem a Catalunya a partir de 300 m. i fins a
2000 m. és l'Angelica Sylvestris.
Breu història de la planta:
La història relaciona la planta amb una llegenda
que diu que un àngel es va aparèixer a un monjo en un somni, revelant-li que
aquesta planta podia curar la pesta, d'aquí ve el nom d'Angèlica. Al ser
utilitzada en epidèmies de l'època on es van apreciar les seves propietats
es va arribar a nomenar "Arrel de l'Esperit Sant"
Segons la literatura consultada, la primera
referència escrita correspon a Paracels (1493-1541), un alquimista
i metge, que va viure durant l'epidèmia de pesta de 1510 a Milà, es va referir
a l’ Angélica com un «medicament meravellós" per al tractament de la
malaltia. Després d'aquesta experiència, es va utilitzar per altres plagues que
van afectar a Europa i es va conèixer amb el nom de "curatiu de
plagues".
La varietat "Angelica sinensis" s'utilitza
a la Xina des de fa més de 4000 anys.
Propietats:
Digestives: Dispèpsia i per estimular la gana. Flatulències.
Respiratòries:Refredats i tos, se li atribueixen
virtuts expectorants i antiinflamatòries.
Pell:Problemes dermatològics crònics, s'utilitza
tòpicament p.e. en psoriasis.
Ús:
Tant les arrels com les fulles s'utilitzen
històricament per fer licors, l'angèlica figura en la recepta del Chartreuse
i del Bénédictine. S'ha de tenir en compte que en el seu temps
aquests licors es destil·laven. El resultat per maceració (més casolà) és
diferent i probablement molt menys aromàtic.
Els fruits,també formen part d'algunes receptes de
ratafies.
En alguns països, Islàndia , Noruega i altres del
Nord, les fulles s'han utilitzat com a verdura i també per elaborar alguns
postres.
Al nord d'Africa, a Algèria, l'Angelica
Sylvestris, es recull al camp i es dona com a farratge al
bestiar.
Medicinalment:
Arrels: Les arrels contenen l'oli essencial de la
planta, per aquest motiu és la part més indicada medicinalment.
Formes d'aplicació: Infusió; Decocció; Hidrolat;
Tintura.
Precaucions:
Tot i que no hi ha efectes adversos demostrats per
precaució és millor:
-No utilitzar-la durant l'embaràs i lactància.
-No utilitzar-la si es pren medicació per a la
diabetis i/o anticoagulants.
-No prendre el sol quan es pren angèlica.
Bibliografia
consultada
Flora medicinal del Berguedà. La ruta de
les colònies tèxtils. Santos Serrano.Edicions
de l’Albí.
Plantes Medicinals, el Dioscòrides
renovat. Pio Font i Quer. Editorial
62.
Nature’s
Medicines. A guide to herbal medicines and what can you do for you. Editorial
Reader’s Digest.
