Natura i jardí
Si tenim la sort de caminar per les comarques del pre-pirneu català, descobrirem un paisatge deliciós de muntanyes i valls, plenes de pins, alzines i roures on hi creixen bolets, plantes i flors amb aromes i propietats úniques.Per aquests camins, fins fa pocs anys, es podien descobrir les siluetes de dues dones que caminaven juntes portant a les cases les seves savieses i els seus remeis per curar els mals dels seus veïns. Eren les trementinaires, dones valentes que van saber fer del seu talent el seu medi de vida. Ara elles ja no hi són en els camins, però la naturalesa generosa segueix sent present per oferir-nos la seva ajuda.
A la comarca del Berguedà existeix un deliciós racó que manté i reviu aquest valuós coneixement. És el Jardí de Bauma.
La història d'aquest singular llogaret es remonta a més de 30 anys, quan el Toni i la Rosa decidiren que la vida es podia viure d'una altra manera. Van buscar i van trobar aquest lloc on s'establiren, Borredà.
Aprengueren que la natura si la cuides i l'escoltes és molt generosa i t'ofereix moltes coses. I després descobriren les cabres i la llet i que d'aquesta llet en podien fer formatge, a casa, de manera artesana, com els avis que tenien per veïns. Un formatge bo, que agradava molt. I així el van començar a vendre. I va néixer la formatgeria Bauma i cuidaren el seu propi ramat de cabres, habitants de la casa, com ells i els seus fills.
I així anaren construint la seva pròpia vida, amb les seves pròpies normes i els seus propis recursos.
A poc a poc, es van fer experts i van dissenyar nous formatges i van créixer just en la mesura que van voler i La Solana creixia amb ells.
Durant anys i anys, la Rosa va seguir ajudant i acompanyant la gent, treballant com a infermera en aquest món rural. I pel camí es va fer també mediadora; aquesta vegada, per acompanyar a resoldre els conflictes.
La Solana, cor de l'entorn de la vida de la Rosa i el Toni, amagava alguna cosa més. En els seus voltants creixien herbes, plantes i flors que si les sabies mirar tenien molt per oferir. I la Rosa va començar a mirar-les, a olorar-les i a conéixer-les millor. I amb l'ajuda i la saviesa de les persones que l'envoltaven en aquell llogaret de Borredà, va aprendre els seus secrets, com cuidar-les, collir-les i com tractar-les. I, com aquelles dones valentes, va trobar les essències i va aprendre a transformar-les i a preparar remeis amb olis i ungüents per curar els seus veïns i familiars com quan era infermera.
Aprengué de les seves plantes i d'altres de més llunyanes i les portaren a casa, al costat de la formatgeria i al seu voltant va créixer un jardí.
Formatge Bauma, també és natura i jardí.
